L’antiga colònia tèxtil de Cal Bassacs, al terme de Gironella, és una interessant visita en el marc del recorregut de les colònies i fàbriques de riu del Baix Berguedà. Avui ja podem dir que és un teixit urbà que res recorda el que fou una colònia tèxtil. Ressalta el conjunt de la Torre de l’Amo i l’antiga fàbrica de riu com a elements que recorden el passat tèxtil.
Torre de l’Amo? Bé, més aviat n’hauríem de dir Torre de la Mestressa ja que aquesta colònia tèxtil pren el nom de la dona del matrimoni que va impulsar aquesta indústria: Raimunda Bassacs. Tot un homenatge a la dona emprenedora, que en aquells temps de mitjans del segle XIX suposo que devia ser una excepcionalitat destacar en el món industrial. Raimunda i el seu marit Joan Teixidor varen comprar aquests terrenys de Gironella per tal de prosperar en la indústria manufacturera tèxtil, segurament a la vista d’altres exemples ja implantats al Baix Berguedà. Des de l’inici de les obres el nom de la propietària es va consolidar, segurament perquè Raimunda era una dona emprenedora, molt activa i treballadora, i de forta personalitat, sempre al peu del negoci familiar.
La Torre de Cal Bassacs, o dels Teixidor-Bassacs, com es vulgui, és un edifici espectacular, molt sòlid i amb detalls modernistes que ja teixien la moda d’aquells temps, i que ha donat a Catalunya gran repercussió internacional per aquest estil arquitectònic. Actualment és un edifici solitari, tancat, amb cert abandó que com tot el que he visitat de les fàbriques de riu i colònies obreres d’aquesta part del Berguedà et porta a un sentiment llastimós, de pèrdua de valor. Diuen que en aquesta Torre hi tingué lloc un espectacular casament a la capella que hi ha al seu interior, d’un dels descendents, Salvador Fusté Teixidor amb Bernarda Martín Llobet de noble família de Berga, coberta per la premsa nacional del moment (l’ABC) que hi dedicà un extens reportatge. Us en poso un retall:
La distinguida contrayente vestía traje de crespón de la China, que realzaba sus naturales encantos; el novio vestía el honroso uniforme del Cuerpo de Ingenieros Industriales
Si mirem el conjunt de la fàbrica de riu el que per mi destaca és que la seva disposició em recorda aquells conjunts fabrils anglesos de mitjans del segle XIX, que hem vist en molts gravats. Una curiositat interessant és que potser estem davant d’un dels primers exemples de leasing, doncs la fàbrica es concebre en dos parts: una per llogar a tercers, i l’altra en propietat. Vaja en aquells temps ja pensaven en com mantenir ingressos de diferents fonts. O sigui un fàbrica de lloguer i una fàbrica per a fabricar.
Si ens apropem al riu Llobregat, per darrera del camp de futbol de Gironella, podem arribar a la resclosa d’on surt el canal de derivació que donava força a la fàbrica. És un lloc de tranquil·litat, on si anem amb cura podrem observar fauna a les aigües del Llobregat bressolades per la resclosa.
La fàbrica de riu vista des del Llobregat és imponent, mostra un conjunt d’edificació molt sòlida tot i l’estat actual.
En definitiva una visita més que recomanable, a aquesta colònia que com he dit abans ha quedat en record del nom de la dona que en va promoure conjuntament amb el seu marit la seva fundació.
jordimacarro - Coses a explicar 