Acabo d’escoltar les notícies i realment s’està fent un cert ressó internacional de les protestes d’aquests dies a diferents capitals i ciutats del nostre país. Sorprén doncs la imatge que podem estar donant, s’encomanarà això a nivell europeu? Recordo que així va començar la caiguda del mur de Berlín, som un quinta que estem veient de tot, i hem assistit a un canvi de sègle, això és afortunat: vaig nèixer al segle XX i acabaré al segle XXI.

Es veu una certa organització, i cosa curiosa també gent no tant jove que assisteix, o bé porta aliments, o bé fins i tot participa voluntàriament a cuinar, hi ha metges que s’han ofert per a una primera assistència si escau. Quant voluntarisme, i quanta organització, he vist un noi que ensenyava un mapa de la plaça de Catalunya amb els principals punts on hi ha instal·lats avituallament, cuina, sanitat,… vaja tot un món.

La veritat és que no se si això anirà a més, si els que manen en prendran bona nota, s’està cansat i fins i tot del mal rotllo, ja que la gent que hi ha l’únic que demana són canvis, són noves actituds, no han volgut ni el material que els han deixat els sindicats (uns altres que viuen de la cultura de les subvencions). I en general a la gent que passa i els entrevisten per la tele no ho veuen malament, al contrari opinen com ells, i fins i tot n’hi ha que diuen que estan donant un exemple que nosaltres no ens hem atrevit.

Hem arribat ja a les línies vermelles que marquen un canvi? No ho sé, però els joves d’avui que senten que no tenen futur ens estan demostrant que la indignació és el que ens queda, no se que demanaran, una utopia? Passarà i tots cap a casa? Això potser és el que esperen alguns. Tot i això quedarà alguna cosa, perquè aquestes coses queden en el record.

No voldria acabar sense citar a Stéphane Hessel, autor del fullet “Indigneu-vos”, on al final ens diu “A tots els que faran el sègle XXI, els diem, amb tot el nostre afecte: CREAR ÉS RESISTIR, RESISTIR ÉS CREAR”

I la xarxa social continua demostrant el poder que té.